PRÀCTICA DE DISSECCIÓ DEL COR!

Cliqueu aquí i aneu a "Actividades" i desprès a "disecciones virtuales" i "disección de cordero"

CARDIÒPATIES CONGÈNITES

Es refereix a problemes amb l'estructura i funció cardíaca a causa de un desenvolupament anormal del cor abans del naixement. Congènit significa present al néixer. La cardiopatía congènita (CHD, per les seves sigles en anglès) pot descriure molts problemes diferents que afecten al cor. Segons la American Heart Association (Associació Nord-americana del Cor), al voltant de 35.000 bebés neixen cada any amb algun tipus de malformació congènita cardíaca. La cardiopatía congènita és responsable de més morts en el primer any de vida que qualsevol altre defecte de naixença. Molts d'aquests defectes necessiten un seguiment curós i, encara que alguns es guareixen amb el temps, uns altres requeriran tractament

Encara que la cardiopatía congènita està present al néixer, els símptomes poden no ser obvis immediatament. Defectes com la coartación de la aorta poden no manifestar-se durant molts anys. Altres problemes, com una comunicació interventricular (VSD, per les seves sigles en anglès) petita, poden no causar cap problema i algunes persones amb aquesta afecció poden tenir activitat física i un període de vida normals Algunes cardiopatías congènites es poden tractar simplement amb medicaments, mentre que unes altres exigeixen una o més intervencions quirúrgiques. El risc de mort per cirurgia de cardiopatía congènita ha caigut des d'aproximadament 30% en la dècada del 70 a menys del 5% en la majoria dels casos actualment. La cardiopatía congènita sol estar dividida en dos tipus: cianótica (coloració azulada producte d'una relativa falta d'oxigen) i no cianótica.

Aquests problemes poden presentar-se com lesions úniques o en combinacions. La majoria de les cardiopatías congènites es presenten com un defecte aïllat sense associació amb altres malalties. No obstant això, també poden ser part de diverses síndromes genètics i cromosómicos, com la síndrome de Down, la trisomía 13, la síndrome de Turner, la síndrome de Marfan, la síndrome de Noonan i la síndrome de Ellis-van Creveld. Per a la majoria de defectes cardíacs congènits no es pot identificar una causa coneguda i es continuen fent investigacions sobre aquest tipus de cardiopatías. Medicaments com l'àcid retinoico per al acné, substàncies químiques, l'alcohol i infeccions (com la rubèola) durant l'embaràs poden contribuir que es presentin alguns problemes cardíacs congènits.

Algunes Prevencions

S'ha d'evitar el consum d'alcohol i altres drogues durant l'embaràs. ALS metges se'ls ha de fer saber que una dona està embarassada abans de prescriure-li algun medicament. S'ha de realitzar un examen de sang al començament de l'embaràs per a veure si la dona té immunitat contra la rubèola. Si la mare no té immunitat, ha d'evitar qualsevol exposició possible a aquesta malaltia i ha de ser vacunada immediatament després del part.

Jessica Ramirez

3er A

Sexualitat

Us enviaré a diferents webs que espero que us siguin útils, tant per la vostra vida personal com per l'assignatura d'experimentals!

La web teenwire.com té uns diagrames senzills sobre el tema de la reproducció i la sexualitat humana. Us he fet una tria però si voleu visitar la web (si domineu l'anglès) feu clik a l'enllaç.

1. Per començar una mica d'informació general (encara que algun esquema no és gaire clar): Diagrames del òrgans genitals

2. Diferències en els genitals externs. Sabeu si sou normals? Es normal que els vostres genitals tinguin la forma que tenen? Feu clik aqui DETRAS DE LA HOJA DE PARRA

3. Ara que sabem com són els genitals externs i interns és necessari entendre per què les noies tenen la regla i els nois no. Què passa a l'interior dels genitals? EL CICLE MENSTRUAL



4. Les relacions sexuals poden suposar un problema degut a les malalties de transmissió sexual (MTS) o a embarassos no desitjats.
Per evitar-los (les MTS i els embarassos) s'han inventat els MÈTODES ANTICONCEPTIUS.


5. Per últim us poso un vídeo boníssim, desgraciadament està en anglès i potser la majoria no entendreu res.
How Pregnancy Happens (Com Es Produeix l'Embaràs?)
Do you know how pregnancy begins? From pre-ejaculate to implantation, find out everything you need to know about getting pregnant. (Saps com comença un embaràs? Desde el pre-ejaculat fins a la implantació, troba tot el que necessites saber sobre quedar-se embaraçada).

6. Ah! I la web per excelència a Catalunya sobre preguntes de sexualitat més típiques que podeu fer-vos, des de les pors de la primera vegada, fins al "petting", l'embaràs...etc... amb xat i blog inclosos!:
SEXE JOVES!

"Parxes de nicotina"

Perquè es fan servir?

- Els “parxes de nicotina”, els fan servir les persones que estan deixant de fumar ja que conté una font de nicotina que redueix els símptomes de l'absència del tabac (redueix “el mono”).

Com es fa servir?

• S'apliquen sobre la pell una vegada al dia, generalment a la mateixa hora sempre. Es col.loquen en zones de pell neta, i sense pèl (per exemple, part superior del tòrax...), i mai en zones irritades o amb ferides. S'han de fer servir un cada 16 i 24 hores, segons les instruccions, si per alguna situació es cau s'ha de llençar i fer servir un altre, i desprès de dues setmanes, es recomanable començar a disminuir les dosis de forma gradual. Finalment, desprès de 6 i 20 setmanes, es podria curar.

Quins són els efectes secundaris que es poden patir?

-Encara que els efectes secundaris d'aquest medicament no són gaire probables, també hi ha casos en que es poden patir. Si algun cop passa s'ha d'anar al metge ràpidament. Els efectes que es poden patir, són els següents:

• Marejos, cefalees (mal de cap), mal d'estomac, vòmits, diarrea, inflamació o irritació al lloc on es va posar el “parxe”

Si es pàteixen alguns d'aquests cassos s'hauria de trucar als metges ràpidament:
- Molta inflamació, crisis convulsives, freqüència cardíaca irregular, dificultat per respirar.

Pau Navarro Vázquez

El tabaquisme

El tabaquisme és l’addicció al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l’acció d’aquesta substància acaba condicionant l’abús del seu consum.
El fumar pot ser el causant de diverses malalties, com el càncer de pulmó, la bronquitis tipus R2, el emfisema pulmonar (perforació dels pulmons), i un tipus de grip nociva per la qual el cervell pot absorbir l’aigua que ingerim.
Fumar un només cigarret dóna lloc a una elevació del ritme cardíac, la freqüència respiratòria i la tensió arterial. El fum produeix una reacció irritant en les vies respiratòries. La producció de moc i la dificultat d’eliminar-lo és la causa de la tos. A causa de la inflamació contínua es produeix bronquitis crònica. També produeix una disminució de la capacitat pulmonar, produint al fumador major cansament i disminució de resistència en relació a un exercici físic.
Determinades substàncies cancerígenes del fum del tabac que passen a la sang indueixen càncer en diversos òrgans, principalment en els pulmons, la laringe i la boca.



Robert Boix
3er A

Algunes malalties cardiovasculars

El cor es un múscul essencial per el nostre organisme, ja que envia la sang a tot el cos mitjançant el sistema circulatori. Però, no tot es tan senzill com sembla. El cor pot patir diferents malalties, anomenades malalties cardiovasculars, com es el cas de l’angina de pit o l’infart de miocardi.

L’angina de pit i l’infart de miocardi.
Aquesta malaltia es produeix quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets de l’artèria malalta, especialment quan aquest malalt pateix obesitat, hipertensió, diabetis o simplement, fuma.

Quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets, provoca una placa anomenada placa d’ateroma. Aquesta placa va creixent i va ocupant part de l’artèria coronària, fins que aquesta es trenca. Al trencar-se,provoca una coagulació que impedeix que la sang no arribi a les diferents parts del cor. Per tant es produeix una obstrucció d’aquesta artèria.

Si l’obstrucció es parcial es produeix una angina de pit i si es total, l’infart.

Els homes son els més afectats per aquestes dues malalties, ja que de cada sis afectats, cinc son homes, tot i que cada cop les malalties afecten més a les dones que, sovint, no estan en edat fèrtil.

Cada any, a Catalunya moren 5.000 de persones per un infart de miocardi, i més de 13.000 han patit aquesta malaltia.

La majoria de persones que sobreviuen acaben tenint arítmies, que són variacions al ritme del cor. Trobem dos tipus d’arítmies: taquicàrdies, si les variacions del batec del cor són més ràpides del normal i bradicàrdia, si les variacions són més lentes. La majoria d’afectats per l’infart de miocardi se’ls hi acaba detectant alguna insuficiència cardíaca però, poden seguir fent vida normal perquè en molts casos no són ni greus ni perilloses.
Per tant, podem dir que la major causa de morts dels catalans són les malalties cardiovasculars fins i tot, per sobre del càncer.

Sara Valls

3er ESO A

La leucèmia, un dels problemes del sistema limfàtic

El sistema cardiovascular és el conjunt d’òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d’animals. S’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d’origen metabòlic i transportar-les als òrgans d’excreció. També és la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limfàtic, participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica. Està format per:
El cor.
Els vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.
El sistema circulatori és la suma del sistema cardiovascular o circulació sanguínia més el sistema limfàtic.
Un problema molt greu que succeeix en el sistema limfàtic és la leucèmia, malaltia de la qual us parlaré tot seguit:La paraula leucèmia prové del grec i significa “sang blanca”. És una malaltia maligna que, encara que moltes vegades la hi denomina càncer de la sang, realment afecta als teixits encarregats fabricar-la, és a dir, a la medul·la òssia, la melsa i els ganglis *limfàtics. Una mutació genètica provoca una alteració en aquests teixits i provoca que comencin a produir un nombre anormal de glòbuls blancs, i poden arribar a ser tan nombrosos que la sang tingui una aparença *blanquecina. Aquests glòbuls blancs que no arriben a madurar, cridats *blastos, produeixen dos efectes greus: No realitzen correctament la seva funció de defensa de l’organisme. Viuen molt més (ja que surten de la medul·la abans del normal i no es destrueixen amb cap infecció per no complir la seva funció de defenses), amb el que en un període més o menys curt de temps proliferen de manera que dificulten la creació en la medul·la de glòbuls vermells i *plaquetes. A més, provoquen que es redueixi la producció d’altres components bàsics de la sang com els glòbuls vermells (que transporten l’oxigen per d’interior del nostre cos) i les *plaquetes (que s’ocupen de la *coagulació de la sang). Quan els glòbuls blancs proliferen massa, la medul·la òssia es deteriora en les seves funcions i la composició de la sang varia, arribant en casos de malaltia avançada, a variar el color de la sang, donant lloc al nom d’aquesta malaltia (sang blanca). La pèrdua de propietats de la sang, pel canvi dràstic en la seva composició pot produir múltiples complicacions, que són les quals poden originar la mort en un termini més o menys curt de temps. Les complicacions més habituals són l’anèmia, infeccions (per bacteris, fongs, etc.), hemorràgies internes i externes, etc.

Marian Cecere Gispert

3er ESO A