El tabaquisme

El tabaquisme és l’addicció al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l’acció d’aquesta substància acaba condicionant l’abús del seu consum.
El fumar pot ser el causant de diverses malalties, com el càncer de pulmó, la bronquitis tipus R2, el emfisema pulmonar (perforació dels pulmons), i un tipus de grip nociva per la qual el cervell pot absorbir l’aigua que ingerim.
Fumar un només cigarret dóna lloc a una elevació del ritme cardíac, la freqüència respiratòria i la tensió arterial. El fum produeix una reacció irritant en les vies respiratòries. La producció de moc i la dificultat d’eliminar-lo és la causa de la tos. A causa de la inflamació contínua es produeix bronquitis crònica. També produeix una disminució de la capacitat pulmonar, produint al fumador major cansament i disminució de resistència en relació a un exercici físic.
Determinades substàncies cancerígenes del fum del tabac que passen a la sang indueixen càncer en diversos òrgans, principalment en els pulmons, la laringe i la boca.



Robert Boix
3er A

Algunes malalties cardiovasculars

El cor es un múscul essencial per el nostre organisme, ja que envia la sang a tot el cos mitjançant el sistema circulatori. Però, no tot es tan senzill com sembla. El cor pot patir diferents malalties, anomenades malalties cardiovasculars, com es el cas de l’angina de pit o l’infart de miocardi.

L’angina de pit i l’infart de miocardi.
Aquesta malaltia es produeix quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets de l’artèria malalta, especialment quan aquest malalt pateix obesitat, hipertensió, diabetis o simplement, fuma.

Quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets, provoca una placa anomenada placa d’ateroma. Aquesta placa va creixent i va ocupant part de l’artèria coronària, fins que aquesta es trenca. Al trencar-se,provoca una coagulació que impedeix que la sang no arribi a les diferents parts del cor. Per tant es produeix una obstrucció d’aquesta artèria.

Si l’obstrucció es parcial es produeix una angina de pit i si es total, l’infart.

Els homes son els més afectats per aquestes dues malalties, ja que de cada sis afectats, cinc son homes, tot i que cada cop les malalties afecten més a les dones que, sovint, no estan en edat fèrtil.

Cada any, a Catalunya moren 5.000 de persones per un infart de miocardi, i més de 13.000 han patit aquesta malaltia.

La majoria de persones que sobreviuen acaben tenint arítmies, que són variacions al ritme del cor. Trobem dos tipus d’arítmies: taquicàrdies, si les variacions del batec del cor són més ràpides del normal i bradicàrdia, si les variacions són més lentes. La majoria d’afectats per l’infart de miocardi se’ls hi acaba detectant alguna insuficiència cardíaca però, poden seguir fent vida normal perquè en molts casos no són ni greus ni perilloses.
Per tant, podem dir que la major causa de morts dels catalans són les malalties cardiovasculars fins i tot, per sobre del càncer.

Sara Valls

3er ESO A

La leucèmia, un dels problemes del sistema limfàtic

El sistema cardiovascular és el conjunt d’òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d’animals. S’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d’origen metabòlic i transportar-les als òrgans d’excreció. També és la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limfàtic, participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica. Està format per:
El cor.
Els vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.
El sistema circulatori és la suma del sistema cardiovascular o circulació sanguínia més el sistema limfàtic.
Un problema molt greu que succeeix en el sistema limfàtic és la leucèmia, malaltia de la qual us parlaré tot seguit:La paraula leucèmia prové del grec i significa “sang blanca”. És una malaltia maligna que, encara que moltes vegades la hi denomina càncer de la sang, realment afecta als teixits encarregats fabricar-la, és a dir, a la medul·la òssia, la melsa i els ganglis *limfàtics. Una mutació genètica provoca una alteració en aquests teixits i provoca que comencin a produir un nombre anormal de glòbuls blancs, i poden arribar a ser tan nombrosos que la sang tingui una aparença *blanquecina. Aquests glòbuls blancs que no arriben a madurar, cridats *blastos, produeixen dos efectes greus: No realitzen correctament la seva funció de defensa de l’organisme. Viuen molt més (ja que surten de la medul·la abans del normal i no es destrueixen amb cap infecció per no complir la seva funció de defenses), amb el que en un període més o menys curt de temps proliferen de manera que dificulten la creació en la medul·la de glòbuls vermells i *plaquetes. A més, provoquen que es redueixi la producció d’altres components bàsics de la sang com els glòbuls vermells (que transporten l’oxigen per d’interior del nostre cos) i les *plaquetes (que s’ocupen de la *coagulació de la sang). Quan els glòbuls blancs proliferen massa, la medul·la òssia es deteriora en les seves funcions i la composició de la sang varia, arribant en casos de malaltia avançada, a variar el color de la sang, donant lloc al nom d’aquesta malaltia (sang blanca). La pèrdua de propietats de la sang, pel canvi dràstic en la seva composició pot produir múltiples complicacions, que són les quals poden originar la mort en un termini més o menys curt de temps. Les complicacions més habituals són l’anèmia, infeccions (per bacteris, fongs, etc.), hemorràgies internes i externes, etc.

Marian Cecere Gispert

3er ESO A