diumenge, 11 de novembre del 2007

Animació aparell digestiu.

Aquí teniu un vídeo sobre el procés de la digestió en el qual s'expliquen detalladament tots els processos que hi tenen lloc. Fixeu-vos bé en els moviments peristàltics. La veu és en anglès, per això teniu tota la traducció sota les imatges. Us anirà bé per estudiar.






TRADUCCIÓ:
La digestió comença a la cavitat bucal amb el trencament químic i mecànic de l'aliment. El moviment de la boca trencarà l'aliment i el barrejarà amb el contingut de les glàndules salivars. La glàndula paròtide segrega Amilasa que es un enzim digestiu que comença la digestió dels carbohidrats (glúcids). La glàndula submaxil·lar segrega la saliva juntament amb mucus que ajuda a compactar l'aliment i és un lubricant que ajudara a empassar-lo.

Un cop empassat el bol alimentari es mou per l'esòfag gràcies a un moviment muscular anomenat Peristaltisme. Aquest peristaltisme buidarà el contingut de l'esòfag a l'interior de l'estómac a través del Càrdias.

A L'estómac hi ha sucs gàstrics amb enzims que digereixen i trenquen l'aliment. El peristaltisme de l'estómac barreja l'aliment amb els sucs gàstrics i el transporta cap a la primera part de l'intestí prim: el duodè.

Al duodè l'aliment es digereix encara més. El fetge i el pancreas alliberen el seu contingut mitjançant el conducte biliar i el conducte pancreàtic. Els enzims pancreàtics, els sucs del duodè i del fetge ajuden a l'intestí perquè pugui absorbir el major nombre de nutrients possible digerint al màxim els nutrients.

La major part de l'absorció te lloc en el segon tram de l'intestí prim que s'anomena Jejú. A mesura que viatja pel Jejú l'aliment es trenca cada vegada més en partícules més petites.

A les seves parets hi ha uns plecs que agafen aquestes partícules. Les partícules vedes (nutrients
es refereix a proteïnes, glúcids, vitamines i sals minerals) i les grogues (greixos)quedaran atrapades en aquests plecs. Les partícules més grans que no es poden absorvir passaran de llarg a fins al final de l'intestí. La major part de l'aigua que contenen serà reabsorvida pel cos abans d'eliminar-les de l'organisme.

Si mirem més aprop veurem que els replecs estan recoberts per una mena de dits anomenats vellositats. Just per sota la recorren uns vasos sanguinis anomenats capil·lars. Aquests capil·lars absorviran els notrients i els transportaran cap al fetge. Els nutrients grocs (greixos) aniran als capil·lars limfàtics i els verds als sanguinis en direcció a la vena porta (que va cap al fetge). Al fetge els nutrients es filtren i es processen.

Desprès de processar-los el fetge els emmagatzema per necessitats futures o els envia a la circulació sanguinia per alimentar l'organisme

dimarts, 6 de novembre del 2007

Experiment: "on són els bacteris?"

A l'aire podem trobar bacteris?
Hi ha bacteris als nostres dits? N'hi haurà més en un dit net que en un dit brut?
I a la superfície d'una moneda? I a la mucosa nasal? I a un iogurt? I a la saliva? I a una llàgrima?...

Aquestes han sigut algunes de les preguntes que us heu fet per realitzar la hipòtesi de treball i el posterior experiment de laboratori.
Hem observat com es reprodueixen els bacteris allà on crèiem que éren?

Aquests són alguns dels resultats obtinguts:



(fins i tot no ens han crescut nomès bacteris...)