El tabaquisme

El tabaquisme és l’addicció al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l’acció d’aquesta substància acaba condicionant l’abús del seu consum.
El fumar pot ser el causant de diverses malalties, com el càncer de pulmó, la bronquitis tipus R2, el emfisema pulmonar (perforació dels pulmons), i un tipus de grip nociva per la qual el cervell pot absorbir l’aigua que ingerim.
Fumar un només cigarret dóna lloc a una elevació del ritme cardíac, la freqüència respiratòria i la tensió arterial. El fum produeix una reacció irritant en les vies respiratòries. La producció de moc i la dificultat d’eliminar-lo és la causa de la tos. A causa de la inflamació contínua es produeix bronquitis crònica. També produeix una disminució de la capacitat pulmonar, produint al fumador major cansament i disminució de resistència en relació a un exercici físic.
Determinades substàncies cancerígenes del fum del tabac que passen a la sang indueixen càncer en diversos òrgans, principalment en els pulmons, la laringe i la boca.



Robert Boix
3er A

Algunes malalties cardiovasculars

El cor es un múscul essencial per el nostre organisme, ja que envia la sang a tot el cos mitjançant el sistema circulatori. Però, no tot es tan senzill com sembla. El cor pot patir diferents malalties, anomenades malalties cardiovasculars, com es el cas de l’angina de pit o l’infart de miocardi.

L’angina de pit i l’infart de miocardi.
Aquesta malaltia es produeix quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets de l’artèria malalta, especialment quan aquest malalt pateix obesitat, hipertensió, diabetis o simplement, fuma.

Quan el colesterol "dolent" s’acumula a les parets, provoca una placa anomenada placa d’ateroma. Aquesta placa va creixent i va ocupant part de l’artèria coronària, fins que aquesta es trenca. Al trencar-se,provoca una coagulació que impedeix que la sang no arribi a les diferents parts del cor. Per tant es produeix una obstrucció d’aquesta artèria.

Si l’obstrucció es parcial es produeix una angina de pit i si es total, l’infart.

Els homes son els més afectats per aquestes dues malalties, ja que de cada sis afectats, cinc son homes, tot i que cada cop les malalties afecten més a les dones que, sovint, no estan en edat fèrtil.

Cada any, a Catalunya moren 5.000 de persones per un infart de miocardi, i més de 13.000 han patit aquesta malaltia.

La majoria de persones que sobreviuen acaben tenint arítmies, que són variacions al ritme del cor. Trobem dos tipus d’arítmies: taquicàrdies, si les variacions del batec del cor són més ràpides del normal i bradicàrdia, si les variacions són més lentes. La majoria d’afectats per l’infart de miocardi se’ls hi acaba detectant alguna insuficiència cardíaca però, poden seguir fent vida normal perquè en molts casos no són ni greus ni perilloses.
Per tant, podem dir que la major causa de morts dels catalans són les malalties cardiovasculars fins i tot, per sobre del càncer.

Sara Valls

3er ESO A

La leucèmia, un dels problemes del sistema limfàtic

El sistema cardiovascular és el conjunt d’òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d’animals. S’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d’origen metabòlic i transportar-les als òrgans d’excreció. També és la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limfàtic, participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica. Està format per:
El cor.
Els vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.
El sistema circulatori és la suma del sistema cardiovascular o circulació sanguínia més el sistema limfàtic.
Un problema molt greu que succeeix en el sistema limfàtic és la leucèmia, malaltia de la qual us parlaré tot seguit:La paraula leucèmia prové del grec i significa “sang blanca”. És una malaltia maligna que, encara que moltes vegades la hi denomina càncer de la sang, realment afecta als teixits encarregats fabricar-la, és a dir, a la medul·la òssia, la melsa i els ganglis *limfàtics. Una mutació genètica provoca una alteració en aquests teixits i provoca que comencin a produir un nombre anormal de glòbuls blancs, i poden arribar a ser tan nombrosos que la sang tingui una aparença *blanquecina. Aquests glòbuls blancs que no arriben a madurar, cridats *blastos, produeixen dos efectes greus: No realitzen correctament la seva funció de defensa de l’organisme. Viuen molt més (ja que surten de la medul·la abans del normal i no es destrueixen amb cap infecció per no complir la seva funció de defenses), amb el que en un període més o menys curt de temps proliferen de manera que dificulten la creació en la medul·la de glòbuls vermells i *plaquetes. A més, provoquen que es redueixi la producció d’altres components bàsics de la sang com els glòbuls vermells (que transporten l’oxigen per d’interior del nostre cos) i les *plaquetes (que s’ocupen de la *coagulació de la sang). Quan els glòbuls blancs proliferen massa, la medul·la òssia es deteriora en les seves funcions i la composició de la sang varia, arribant en casos de malaltia avançada, a variar el color de la sang, donant lloc al nom d’aquesta malaltia (sang blanca). La pèrdua de propietats de la sang, pel canvi dràstic en la seva composició pot produir múltiples complicacions, que són les quals poden originar la mort en un termini més o menys curt de temps. Les complicacions més habituals són l’anèmia, infeccions (per bacteris, fongs, etc.), hemorràgies internes i externes, etc.

Marian Cecere Gispert

3er ESO A

Animació aparell digestiu.

Aquí teniu un vídeo sobre el procés de la digestió en el qual s'expliquen detalladament tots els processos que hi tenen lloc. Fixeu-vos bé en els moviments peristàltics. La veu és en anglès, per això teniu tota la traducció sota les imatges. Us anirà bé per estudiar.






TRADUCCIÓ: La digestió comença a la cavitat bucal amb el trencament químic i mecànic de l'aliment. El moviment de la boca trencarà l'aliment i el barrejarà amb el contingut de les glàndules salivars. La glàndula paròtide segrega Amilasa que es un enzim digestiu que comença la digestió dels carbohidrats (glúcids). La glàndula submaxil·lar segrega la saliva juntament amb mucus que ajuda a compactar l'aliment i és un lubricant que ajudara a empassar-lo.

Un cop empassat el bol alimentari es mou per l'esòfag gràcies a un moviment muscular anomenat Peristaltisme. Aquest peristaltisme buidarà el contingut de l'esòfag a l'interior de l'estómac a través del Càrdias.

A L'estómac hi ha sucs gàstrics amb enzims que digereixen i trenquen l'aliment. El peristaltisme de l'estómac barreja l'aliment amb els sucs gàstrics i el transporta cap a la primera part de l'intestí prim: el duodè.

Al duodè l'aliment es digereix encara més. El fetge i el pancreas alliberen el seu contingut mitjançant el conducte biliar i el conducte pancreàtic. Els enzims pancreàtics, els sucs del duodè i del fetge ajuden a l'intestí perquè pugui absorbir el major nombre de nutrients possible digerint al màxim els nutrients.

La major part de l'absorció te lloc en el segon tram de l'intestí prim que s'anomena Jejú. A mesura que viatja pel Jejú l'aliment es trenca cada vegada més en partícules més petites.

A les seves parets hi ha uns plecs que agafen aquestes partícules. Les partícules vedes (nutrients es refereix a proteïnes, glúcids, vitamines i sals minerals) i les grogues (greixos)quedaran atrapades en aquests plecs. Les partícules més grans que no es poden absorvir passaran de llarg a fins al final de l'intestí. La major part de l'aigua que contenen serà reabsorvida pel cos abans d'eliminar-les de l'organisme.

Si mirem més aprop veurem que els replecs estan recoberts per una mena de dits anomenats vellositats. Just per sota la recorren uns vasos sanguinis anomenats capil·lars. Aquests capil·lars absorviran els notrients i els transportaran cap al fetge. Els nutrients grocs (greixos) aniran als capil·lars limfàtics i els verds als sanguinis en direcció a la vena porta (que va cap al fetge). Al fetge els nutrients es filtren i es processen.

Desprès de processar-los el fetge els emmagatzema per necessitats futures o els envia a la circulació sanguinia per alimentar l'organisme

Experiment: "on són els bacteris?"

A l'aire podem trobar bacteris?
Hi ha bacteris als nostres dits? N'hi haurà més en un dit net que en un dit brut?
I a la superfície d'una moneda? I a la mucosa nasal? I a un iogurt? I a la saliva? I a una llàgrima?...

Aquestes han sigut algunes de les preguntes que us heu fet per realitzar la hipòtesi de treball i el posterior experiment de laboratori.
Hem observat com es reprodueixen els bacteris allà on crèiem que éren?

Aquests són alguns dels resultats obtinguts:



(fins i tot no ens han crescut nomès bacteris...)

Animació sobre cèl.lules mare

Aquí podeu visualitzar un petit vídeo, curtet però molt complert, sobre les cèl.lules mare. És en anglès, bastant entenedor per aquells que el domineu, i per qui no l'entengui, no us espanteu... està subtitulada en castellà.

Característiques de les cèl.lules mare:



Font de la notícia. http://medtempus.com/

Més sobre els nostres aparells i sistemes

I per qui no va trobar imatges per dibuixar sobre el paper vegetal tots els aparells i sistemes del seu senyor o senyora, podeu clicar aqui, que us servirà per estudiar al llarg de tot el curs:

El cos humà 2.0

Els nostres teixits fotografiats

Imatges com aquest esquelet i d'altres fotos de l'interior dels teixits les podeu trobar a:

Galeria de fotos cel.lulars.

L'objectiu és que observeu els diferents tipus de cèl.lules (formes, tamanys, colors...) que formen part de diferents teixits dels nostre cos.

Benvinguda

Bones a tots i totes, aqui comença aquest experiment didàctic.
Espero que ens engresquem a participar i es transformi en una eina útil per a tothom.